Història de l’havanera

Les havaneres, la seva història.(text extret de Viquipèdia)

En qualsevol cas el naixement del ritme de l’havanera és fruit d’un llarg i complex procés. Aquest es va produïr a Cuba al segle XIX.  En particular a la  societat mestissa i amb influències musicals tant d’Amèrica, com d’Europa i d’Àfrica.

La primera llavor cal situar-la, però, a mitjan segle XVIII amb l’arribada a Cuba del ritme de ball europeu contradansa. (Nascut el segle XVI a Anglaterra amb el nom de country-dance i arribat a França un segle després).

Història de les havaneres

Primerament va néixer com a gènere ballable  originat en la contradansa criolla, la dansa cubana o la dansa havanera. Més tard es convertiria en un gènere per ser cantat,

Bàsicament aquest gènere ballable va ser utilitzat pels músics cultes.  L’interpretaven a piano o a veu i piano, una tendència clàssica, de tal manera que avui en dia és la que més perdura a Cuba.

Entre aquests autors destaquen Manuel Saumell, Ignacio Cervantes o Eduardo Sánchez de Fuentes.

A Cuba la mètrica de subdivisió ternària, 6/8, de la contradansa espanyola, amb el temps, va ser modificada per la influència musical de distintes procedències.  S’ha de dir que lentament va derivar cap a un altre ritme, més característic i propi de l’havanera, el compàs binari de 2/4.

La primera peça musical que s’ha considerat havanera és El abufar, apareguda en premsa a l’Havana l’any 1829.

Havanera de Carmen. L’estructura de les peces sempre segueix la mateix pauta.

Vies de difusió.

Posteriorment l’havanera va arribar a la península Ibèrica de la mà, en part, de la sarsuela.  Aquest és un gènere configurat a partir de la suma de números musicals diversos cantat en castellà i que triomfaven als cafès.

Per altre banda la música clàssica també ha incorporat l’havanera dins del seu repertori. Entre les principals hi destaquen La paloma i El arreglito del compositor basc Sebastián Iradier i Carmen de Georges Bizet.

Maurice Ravel va compondre una havanera dins la Rhapsodie espagnole (1907) i el mateix any va compondre Vocalise en forme d’habanera.

Claude Debussy va escriure en forma d’havanera La soirée dans Grenade. També Les parfums de la nuit (Images pour orchestre) i La puerta del vino (Préludes).  Camille Saint-Saëns va compondre una Havanera per a violí i piano op. 83. Emmanuel Chabrier va escriure una Havanera per a piano el 1885 i Louis Aubert va compondre un poema simfònic el 1918 titulat Havanera.

Dins de la música clàssica espanyola es troben havaneres

De la mateixa manera podem veure com dins de la música clàssica espanyola es troben havaneres a la Rapsodia cubana op. 66. També a la Suite española d’Isaac Albéniz i a les Cuatro piezas españolas per a piano de Manuel de Falla.

A la segona meitat del segle XX destaca com a compositor d’havaneres cultes Xavier Montsalvatge. Dins la seva producció hi apareixen Habanera, Divertimentos, Canción de cuna para un negrito i Cinco canciones negras.

Segona meitat del segle XX

Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell de 2007

Història de les havaneres

Així com a Cuba l’havanera no ha destacat de manera especial enmig d’altres ritmes i músiques, en la costa de la península Ibèrica ha tingut un ressò remarcable.

En alguns punts s’ha preferit la versió orfeònic.  En altres llocs, seria el cas de Catalunya, on en particular les havaneres tendeixen a vincular-se a la taverna.

 

El primer intent de salvaguardar el patrimoni musical de les havaneres i els cants de taverna en general va ser la publicació l’any 1948 del llibre Álbum de habaneras.  Compta amb la recopilació musical i transcripció a partitura de les havaneres de la mà de Xavier Montsalvatge. El pròleg és de Néstor Luján i dibuixos de Josep Maria Prim.

 

A Catalunya, l’havanera s’ha cantat en llengua castellana en diversos espais d’àmbit popular fins als anys seixanta del segle XX.

 

El dia 2-0-1967 es va celebrar a Calella de Palafrugell una cantada d’havaneres que acabaria sent l’embrió de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell .

Les havaneres i el cremat

 

El cremat és la beguda que sol acompanyar les havaneres. Originari de la Costa Brava, principalment de la zona al voltant de Palafrugell. El costum de fer un recital d’havaneres amb un bon cremat inclòs s’ha estès per tot el litoral, fins i tot terra endins.

 

Actualment és costum fer cremat i havaneres a algunes festes majors. En particular a la Festa Major de Gràcia a Barcelona, a la Festa Major de Mataró, les Festes del Tura a Olot i a Salou entre altres.